diumenge, 26 de desembre del 2010

Les baumes corcades + barranc de centelles

Diumenge 26 de Desembre de 2010

Avui ens llevem amb unes temperatures gèlides arreu de Catalunya però això no ens fa renunciar a realitzar el que havíem pensat el dia anterior, així que ens llevem i ens dirigim a Centelles on ens trobem amb en Jairo i els pares d'en Xevi.

Aparquem el cotxe a l'aparcament de la ferrada, on la mare d'en Xevi es queda amb en Roc (el gos), i comencem a encaminar-nos a fer el primer tram de la ferrada. Fem els primers dos trams de la ferrada, sense passar el pont (hi ha força gent), i en acabar fem una petita pausa on esmorzem. En aquest punt el pare d'en Xevi ens deixa per marxa camí avall.

Agafem el camí que marxa per l'esquerra just travessar el filat de les vaques i, que passant per la sortida de la variant difícil de la ferrada, en porta a la capçalera del primer ràpel. Allà escollim la instal·lació del centre, composta per dos químics amb anella. Aquest ràpel d'uns 10 m ens deixa al replà on muntem un passamà per arribar a la instal·lació del següent ràpel (12m) que ens deixa a l'inici dels trams fàcil i difícil de la ferrada. Allà continuem desgrimpant un parell de ressalts, equipats amb instal·lacions per rapelar, i que ens condueixen a un petit ràpel de 6 m que cau sobre un llit de romegueres (esbarzers). A continuació ja arribem al ràpel de 40 m on en Jairo i en Xevi baixen directes i l'Anna es queda a la instal·lació intermitja (pont de roca) des d'on recupera la corda i instal·la en doble per acabar de baixar. Ho hem fet d'aquesta manera ja que la recuperació és complicada i hi ha molta pedra solta.

En aquest punt ja només ens queden un parell de ressalts que, tot i estar equipats, desgrimpem i arribem a la capçalera de l'últim ràpel. Veiem dos parabolts en una roca situada a l'esquerra que, un cop comprovada la roca, decidim no utilitzar-los ja que es desprèn trossets de roca. Decidim rapelar des d'una instal·lació natura situada en un arbre de la dreta, recuperem sense dificultats des de sobre la roca que hi ha a la recepció del ràpel.

Després de recollir i plegar les dues cordes, ja que no les utilitzarem més, en Xevi descobreix un petit porc senglar mort, des de fa poc, al costat mateix de la recepció.

En aquest punt es pot escollir baixar dos ressalts més fins al camí o sortir pel camí de la mina. Nosaltres sortim pel camí de la mina ja que els dos ressalts estan completament glaçats.

El camí de la mina marxa, primer, cap a la dreta per girar bruscament a l'esquerra al cap de pocs metres i travessar el barranc. El retorn es pot fer seguint els diversos camins que transcorren pel bosc intentant no perdre molta altura i esquivant els diversos arbres caiguts.

Al tractar-se d'un barranc completament sec és una opció pels dies d'hivern, sobretot si es combina amb la ferrada.

dilluns, 13 de desembre del 2010

TORRENT DEL GRAVET

Dissabte 11 de Desembre del 2010

Si si estem a desembre però portem una setmana amb temperatures suaus i han anunciat bonança pel cap de setmana així que ens n'anem cap a Rupit per fer el Torrent de Gravet.

Deixem el cotxe al costat del salt de sallent de rupit, sòn les 11 del matí i fa un dia preciòs, en Jairo, la Míriam, l'Anna i jo (Xevi) ens disposem a fer el gravet però abans observem el preciòs salt de sallent i ens l'apuntem per fer-lo algun dia!

Comencem a caminar travessant la riera de rupit i seguint la pista i en uns 20 minuts arribem al curs del nostre torrent, aquest baixa força menys que la seva germana riera de rupit però porta aigua, al mateix lloc on la pista travessa el torrent ens posem els neoprens i allà mateix hi ha la instal.lació del primer ràpel, és un ràpel d'uns 15 metres que ens introdueix en el barranc, seguidament venen 2 ràpels d'uns 6 o 7 metres que tenen la particularitat que a la recepció et banyes i es clar a l'epoca de l'any en que estem es força curiós, de fet en Jairo decideix fer fins i tot un salt des de la repisa que hi ha un metre per sobre la gorga de recepció del segon ràpel!Després d'aquests 3 ràpels arribem al gran ràpel de 35 metres molt bonic i que dòna caràcter al barranc, el baixem i llavors ja només queda superar un gran caos amb desgrimpades i un ràpel d'uns 10 metres que ens deixa en el camí de retorn.

Aquí sembla que ja tot s'ha acabat però en el camí de retorn ens etivoquem a l'hora de escollir la canal de pujada, no pujem pel grau de la donada que és un camí empedrat com déu mana sinó que ens enfilem per la primera reconada per un caminet poc resseguit i acabem que hem de muntar la corda per superar els últims metres de la cinglera, tota una aventura així que estigueu al cas en el retorn.

En fi, un barranc curtet però molt bonic, però tingueu en compte que hi ha 2 llocs on et mulles fins al coll, per sort la seva orientació cara sud fa que entri el sol en molt llocs i et puguis escalfar una miqueta, anims valents!

dimecres, 1 de desembre del 2010

TORRENT DEL GAT MENJAT O BALMA DE L'ONYÓ

Diumenge 28 de Novembre 2010


Últim diumenge de novembre, ara el temps ja és hivenal i no ens ve gens de gust mollar-nos, així que agafem els trastos i ens n'anem cap a Sant Miquel del Fai per fer el torrent del gat menjat.Aquest barranc es troba completament sec a no ser que sigui en época de moltes pluges, a més des de la carretera ja el veiem i en comprovar que no hi ha aigua decidim que anirem amb roba normal, això si abrigats que fa fred.
Avui som en Jairo, la Míriam, l'Anna i jo (Xevi), aparquem al pàrquing de Sant Miquel i comencem a caminar travessant el riu i pujant per el GR fins a trobar el nostre torrent.Aquest es troba força ple de vegetació però es passa bé per tot arreu, es nota que el fa poca gent però que algú hi passa de tant en tant, després de uns primers ressalts arribem al ràpel de 40.Impresionant!la vista es preciosa i al començament ens impresiona una mica, però les instal.lacions estàn molt noves i això ens dòna confiança.Aquest
ràpel és de 40 metres i es practicament des de l'inici volat, és molt bonic, et deixa a una lleixa on trobem la segona instal.lació que ens porta a un segon ràpel de 20 metres també volat, en total la cascada fa 60 metres i es una paret molt bonica. Un cop a baix del segon ràpel trobem una instal.lació amb dues cordes que penjen dels parabolts i una anella al final, és el tercer ràpel i està muntat així per evitar fregaments, la corda està en molt bon estat i baixem sense problemes.

Ens trobem a la meitat del barranc, unes quantes desgrimpades i 2 ràpels 1 de 20 i 1 de 14 i arribem a la part final amb un últim ràpel de 35 volat també, com a curiositat en aquesta part de baix el tipus de roca ha canviat i ens trobem en una cinglera de roca roja molt curiosa.Baixem l'últim ràpel i ens escapem per la cornisa que hi ha uns 4 metres més amunt del llit del torrent, anem seguint enganxats a la paret fins a trobar el camí de Sant Miquel del Fai, que en mitja hora ens torna al cotxe.

Aquest barranc és una bona opció per fer en dies d'hivern quan està sec i és a més un lloc ideal per treure's la por del ràpels volats, el recomano!