dimecres, 9 de maig del 2012

RIERA DE MAS CLAVÉ

RIERA DE MAS CLAVÉ Aquest nou barranc que es troba a les Guilleries comarca de la Selva ens sorprén per la seva bellesa, cabal permanent i bons ràpels. Per arribar a la riera de Mas Clavé sortim de Sant Hilari Sacalm en direcció Osor per la carretera GI-542, arribarem fins al km.17 on deixarem el cotxe de retorn, de fet aquest barranc es pot fer amb un cotxe, però si disposem de dos millor. Si ho fem amb dos cotxes desprès de deixar el cotxe de baix al Km 17 tornem enrere fins a una pista de terra que primer baixa fins la riera i després puja fortament fins arribar a una esplanada on intuim la riera de seguida, aquí deixarem el cotxe de sortida o si venim amb un sol cotxe aquest tram l'haurem de fer a peu cosa que suposo uns 25 minuts. Des de l'esplanada baixem al llit del riu i en 5 minuts estem al primer ràpel equipat per nosaltres amb una cinta a un arbre, aquest primer ràpel és d'uns 12 mts i ens deixa a una badina on de seguida veiem la instal.lació del segon, aquest és realment espectacular té uns 28 mts i ens deixa en una zona entre dues parets on hem de superar un parell de ressalts el més llarg de 3 mts equipat amb una corda fixa, just després d'això ja veiem la instal.lació del 3 ràpel de 25 mts també molt bonic i com tota la riera molt relliscós. Aquí podem dir que hem realitzat el primer tram de riera, ara ens trobem amb una rampa d'uns 30 mts molt relliscosa i que tot i que no té massa pendent aconsello posar una corda en un dels nombrosos arbres per ajudar-nos a baixar, després d'aixó alguns petits ressalts i un tram de caminar pel llit de la riera fins a trobar el quart ràpel tb equipat per nosaltres en un arbre de la dreta, aquest és un ràpel d'uns 30 mts que fa com una mena de panxa a baix ens deixa de seguida a l'últim ràpel el cinqué equipat per nosaltres amb una cinta en un arbre de la dreta, aquest és un ràpel de 20 mts que ens deixa al tram final on hem de superar uns quants ressalts petits i algun tobogan petit tb que ens deixa a la riera d'Osor a l'alçada de la roca foradada. Ara només cal seguir amunt la riera uns 100 mts i travessar-la per un lloc on s'intueix un corriol que en 10 minuts ens pujarà a la carretera on tenim el cotxe. Descens i equipament dels ràpels R1, R4 i R5 realitzat per Jorge Soucheiron, Jordi Gil, Marta, Àngels Estruch, Marina Navarro i Xevi Franquesa

dissabte, 25 de febrer del 2012

SERRAT DE LES GARRIGOSES: PUJADA PER LA CANAL DEL GAT I DESCENS DE LA CANAL DEL XACÓ

Dissabte 25 de Febrer del 2012

Avui hem anat a Montserrat, la nostra intenció és pujar per la canal del gat i baixar per el xacó, aquestes dues canals es troben al serrat de les garrigoses i sòn les canals que baixen per l'esquerra hidrogràfica del torrent de Santa Caterina just a sobre de les coves de Salnitre. Nosaltres cometem l'error de passar per davant de les coves de Salnitre i pujar per la canal que hi ha passat aquestes, aquesta canal que en un principi té cordes fixes ens va pujant fins arribar a un punt on hi ha dues cordes fixes que ens deixen en un lloc on no podem continuar, descobrim que en comptes de la canal del gat ens trobem al sistema de ràpels de l'aranya i decidim desfer tota la canal altra vegada i tornar a la porta de les coves de Salnitre.
Per agafar la canal del gat com toca cal pujar per les escales que duen a les coves de Salnitre i just en el punt on hi ha un replà i un forat-avenc al costat del camí a l'esquerra.Aquí surt un camí desdibuixat en direcció a ponent i de pujada, cal agafar-lo si mirem amunt no veiem una canal sinó un conjunt de blocs-caos, el camí es va enfilant per aquests blocs amb algunes cordes fixes, passem pel costat de la cova alta i després de passar pel costat d'una petita agulla arribem a la carena i baixem un xic per entrar a la canal. La canal del gat continua amb la mateixa tendencia que portavem en la pujada del caos, cordes fixes, moltes esgarrinxades amb les garrigues, terra força descompost i agafant-nos a les arrels, per tant ens trobem en un lloc on cal tibar de braços ja que en molts punts haurem de pujar a pols per les cordes, de totes maneres jo ho qualificaria de dificultat mitjana, és a dir, no és molt dificil però tampoc és un passeig, a més cal que tinguem en compte que el terra és molt descompost per tant recomano que vigileu molt amb la caiguda de pedres. La canal s'aixampla i de nou es torna a aprimar pero ja sense gaires passos atlètics fins que arribem a un punt en que s'obre molt i podem començar a sortir de la canal per anar cap a l'esquerra, de seguida creuem la carena i ja veiem el nostre descens, la canal del xacó. Baixem per on podem fins al fons de la canal on trobem el camí que ve pel serrat de les garrigoses, anem baixant fins a trobar els primers ràpels, aquesta canal té un seguit de ràpels molt seguits destaco el quart de 30 mts(el més alt) que considero un dels més bonics que podem fer a montserrat amb un bloc empotrat i una canal molt ben formada, cal dir que tots els ràpels estàn molt ben equipats, el descens d'aquesta canal ens portarà una horeta de feina i ens deixarà de nou al parquing de les coves de salnitre, s'ens dubte una gran jornada montserratina.
Hi erem Jordi, Belén, Gerard, Jairo i Xevi

dilluns, 16 de gener del 2012

RASA DE CAPDEVILA



Dissabte 14 de Gener del 2012



Avui és un dia molt fred, he quedat amb el Jairo, la Mar, en Marc i la Monica a Solsona i el termometre marca -8ºC, però el barranc que volem fer avui és cara sud i toca bé el sol així que no tindrem problema. Per fer la Rasa de Capdevila cal agafar la carretera que de Solsona va a Sant Llorenç de Morunys passant per l'embassament de la Llosa del Cavall, una mica abans d'arribar a la presa veiem a la nostra dreta una masia restaurant anomenada "el Cavall", aparcarem aquí mateix. Comencem a caminar des del parquing del restaurant pugem a la carretera i la seguim cap a la dreta de seguida creuem el llit del nostre barranc, aquí hi ha unes obres nosaltres segum el curs del riu i arribem a l'altre banda de les obres, aquí vam pujar per on vam poder, jo aconsello arribar a aquest punt i pujar per la esquerra hidrogràfica per on veiguem millor, aviat trobarem unes marques verdes que si estem atents ens aniran pujant les cingleres que tenim al davant fins que al cap d'una hora arribem a l'inici del descens.(S'ha de dir que és una mica perdedor ja que hi ha hagut tallada d'arbres).

Aquest descens és força divertit comença amb un parell de ressalts que t'obliga a muntar ràpel tot i que sòn molt curts però al ser baumats no es pot desgrimpar, seguidament ja venen els primers ràpels del descens, un parell de ràpels de 14 i 20 que ens deixen a una bonica vertical de 30mts molt estètica.Un cop fets aquests ràpels el barranc entra en una inèrcia de caos de roca, passadissos interiors, petits ràpels i forats per on arrosegar-se que el fan molt distret, sobretot recomano que li tregueu profit als caos ja que hi ha diverses possbilitats de fer.Així doncs aquest barranc després de tota aquesta varietat de passos ens deixa de nou a l'obra on hem sortit, ha aixó si un cop arribem aquí com que ja estem acostumats a ficar-nos als forats passem per la canalització de l'aigua de l'obra,per acabar fent tots els forats,jeje.Sens dubte una bona opció hivernal.

Descens realitzat per Mar, Marc, Jairo, Monica i Xevi







diumenge, 15 de gener del 2012

GAT MENJAT + ROCA GIRONELLA


































Diumenge 15 de Gener del 2012



Avui toca barrancs secs prop de Barcelona i anem cap a Sant Miquel del Fai, quedem a les 10 a Sant Feliu de Codines amb en Jordi, la Laura,la Moni, la Tania i jo (Xevi) i després d'esmorzar anem cap al parquing de Sant Miquel.Comencem a caminar pel GR que creua el riu de davant del parquing i pugem fins a trobar el llit del nostre barranc, ens hi posem i fent els primers ressalts que aquesta vegada estàn secs(havia vingut aquí feia un parell de mesos i sortia aigua de tot arreu) arribem al ràpel de 40mts.Com no comencem a fer tots els ràpels d'aquest descens cantant i ballant com sempre amb aquella alegria, haig de dir que aquest descens és molt bonic tant per les vistes que son precioses, com pels ràpels volats que sòn força impresionants(sobretot el primer), com per la companyia(que no se com m'ho faig però sempre es bona).Arribem al final del descens i emprenem la pujada cap al monestir de Sant Miquel, un cop al cotxe en Jordi, la Moni, la Tania i jo decidim que no en tenim prou i pujant a peu per la carretera que porta a Centelles des de Sant Miquel anem a fer el ràpel del Salt de Roca Gironella, aquest és un ràpel de 37 mts que es fa des d'una instal.lació que hi ha a uns 10 mts a la dreta hidrògrafica del llit del riu on hi ha un parabolt amb un malló, nosaltres posem una corda que uneix aquest parabolt amb un altre i fem el descens, un cop a baix continuem seguint caminant pel llit del riu fins que arribem a un lloc on els esbarzers no ens deixen passar així que tornem enrere i arribem altre vegada a la base del ràpel que hem fet; aquí i per la dreta surt un camí que pujant d'una manera força exposada ens fa arribar fins a la gran bauma on hi ha vies d'escalada i des d'aquí ja surt un camí ben marcat que de nou ens deixarà a la carretera. Una bona jornada combinant dos barrancs poc coneguts però que ens omplen bé el dia.







dilluns, 9 de gener del 2012

BARRANCS DE FENOLLET OEST I EST

Dissabte 07 de Gener del 2012
Avui hem tornat a fer el descens d'aquests dos barrancs germans, l'any passat els vam fer pel Febrer l'Anna, en Jairo i jo(Xevi) i aquest any hem decidit que era una bona manera de començar la temporada 2012 amb aquests dos descensos.Aquesta vegada hem fet el descens més gent hem sigut en Jordi, la Belén, en Gerard, la Míriam, en Jairo, la Soraya i en Xevi.
Destaco que aquest descens és ideal per fer a l'hivern ja que es tracta de barrancs secs( l'oest és completament sec i l'est té aigua als dos primers ràpels però es pot evitar amb una mica de destresa), i a més estàn encarats de cara al sud per tant ens tocarà el sol en molts punts, crec que aquests barrancs s'han de descartar totalment per fer a l'estiu.
Nosaltres comencem fent el descens de l'oest ja que si ho fem així un cop acabem aquest ja sortim a mitja aproximació de l'est, en canvi si ho fem al revés hauriem de fer la pujada sencera dues vegades. Sòn dos barrancs que tot i la proximitat sòn molt diferents entre si, l'oest és més obert i l'est s'encaixona més i sobretot té dues parts molt guapes, una el ràpel del tubo i l'altre l'impresionant final amb el ràpel de 43 que et deixa una bona sensació segur.
Si voleu més informació d'aquests descensos en aquest mateix blog hi ha el track de GPS i les ressenyes de quan vam fer el descens el Febrer del 2011.