Diumenge 26 de Desembre de 2010
Avui ens llevem amb unes temperatures gèlides arreu de Catalunya però això no ens fa renunciar a realitzar el que havíem pensat el dia anterior, així que ens llevem i ens dirigim a Centelles on ens trobem amb en Jairo i els pares d'en Xevi.
Aparquem el cotxe a l'aparcament de la ferrada, on la mare d'en Xevi es queda amb en Roc (el gos), i comencem a encaminar-nos a fer el primer tram de la ferrada. Fem els primers dos trams de la ferrada, sense passar el pont (hi ha força gent), i en acabar fem una petita pausa on esmorzem. En aquest punt el pare d'en Xevi ens deixa per marxa camí avall.
Agafem el camí que marxa per l'esquerra just travessar el filat de les vaques i, que passant per la sortida de la variant difícil de la ferrada, en porta a la capçalera del primer ràpel. Allà escollim la instal·lació del centre, composta per dos químics amb anella. Aquest ràpel d'uns 10 m ens deixa al replà on muntem un passamà per arribar a la instal·lació del següent ràpel (12m) que ens deixa a l'inici dels trams fàcil i difícil de la ferrada. Allà continuem desgrimpant un parell de ressalts, equipats amb instal·lacions per rapelar, i que ens condueixen a un petit ràpel de 6 m que cau sobre un llit de romegueres (esbarzers). A continuació ja arribem al ràpel de 40 m on en Jairo i en Xevi baixen directes i l'Anna es queda a la instal·lació intermitja (pont de roca) des d'on recupera la corda i instal·la en doble per acabar de baixar. Ho hem fet d'aquesta manera ja que la recuperació és complicada i hi ha molta pedra solta.
En aquest punt ja només ens queden un parell de ressalts que, tot i estar equipats, desgrimpem i arribem a la capçalera de l'últim ràpel. Veiem dos parabolts en una roca situada a l'esquerra que, un cop comprovada la roca, decidim no utilitzar-los ja que es desprèn trossets de roca. Decidim rapelar des d'una instal·lació natura situada en un arbre de la dreta, recuperem sense dificultats des de sobre la roca que hi ha a la recepció del ràpel.
Després de recollir i plegar les dues cordes, ja que no les utilitzarem més, en Xevi descobreix un petit porc senglar mort, des de fa poc, al costat mateix de la recepció.
En aquest punt es pot escollir baixar dos ressalts més fins al camí o sortir pel camí de la mina. Nosaltres sortim pel camí de la mina ja que els dos ressalts estan completament glaçats.
El camí de la mina marxa, primer, cap a la dreta per girar bruscament a l'esquerra al cap de pocs metres i travessar el barranc. El retorn es pot fer seguint els diversos camins que transcorren pel bosc intentant no perdre molta altura i esquivant els diversos arbres caiguts.
Al tractar-se d'un barranc completament sec és una opció pels dies d'hivern, sobretot si es combina amb la ferrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada