Les baumes corcades + barranc de centelles

Diumenge 26 de Desembre de 2010

Avui ens llevem amb unes temperatures gèlides arreu de Catalunya però això no ens fa renunciar a realitzar el que havíem pensat el dia anterior, així que ens llevem i ens dirigim a Centelles on ens trobem amb en Jairo i els pares d'en Xevi.

Aparquem el cotxe a l'aparcament de la ferrada, on la mare d'en Xevi es queda amb en Roc (el gos), i comencem a encaminar-nos a fer el primer tram de la ferrada. Fem els primers dos trams de la ferrada, sense passar el pont (hi ha força gent), i en acabar fem una petita pausa on esmorzem. En aquest punt el pare d'en Xevi ens deixa per marxa camí avall.

Agafem el camí que marxa per l'esquerra just travessar el filat de les vaques i, que passant per la sortida de la variant difícil de la ferrada, en porta a la capçalera del primer ràpel. Allà escollim la instal·lació del centre, composta per dos químics amb anella. Aquest ràpel d'uns 10 m ens deixa al replà on muntem un passamà per arribar a la instal·lació del següent ràpel (12m) que ens deixa a l'inici dels trams fàcil i difícil de la ferrada. Allà continuem desgrimpant un parell de ressalts, equipats amb instal·lacions per rapelar, i que ens condueixen a un petit ràpel de 6 m que cau sobre un llit de romegueres (esbarzers). A continuació ja arribem al ràpel de 40 m on en Jairo i en Xevi baixen directes i l'Anna es queda a la instal·lació intermitja (pont de roca) des d'on recupera la corda i instal·la en doble per acabar de baixar. Ho hem fet d'aquesta manera ja que la recuperació és complicada i hi ha molta pedra solta.

En aquest punt ja només ens queden un parell de ressalts que, tot i estar equipats, desgrimpem i arribem a la capçalera de l'últim ràpel. Veiem dos parabolts en una roca situada a l'esquerra que, un cop comprovada la roca, decidim no utilitzar-los ja que es desprèn trossets de roca. Decidim rapelar des d'una instal·lació natura situada en un arbre de la dreta, recuperem sense dificultats des de sobre la roca que hi ha a la recepció del ràpel.

Després de recollir i plegar les dues cordes, ja que no les utilitzarem més, en Xevi descobreix un petit porc senglar mort, des de fa poc, al costat mateix de la recepció.

En aquest punt es pot escollir baixar dos ressalts més fins al camí o sortir pel camí de la mina. Nosaltres sortim pel camí de la mina ja que els dos ressalts estan completament glaçats.

El camí de la mina marxa, primer, cap a la dreta per girar bruscament a l'esquerra al cap de pocs metres i travessar el barranc. El retorn es pot fer seguint els diversos camins que transcorren pel bosc intentant no perdre molta altura i esquivant els diversos arbres caiguts.

Al tractar-se d'un barranc completament sec és una opció pels dies d'hivern, sobretot si es combina amb la ferrada.

TORRENT DEL GRAVET

Dissabte 11 de Desembre del 2010

Si si estem a desembre però portem una setmana amb temperatures suaus i han anunciat bonança pel cap de setmana així que ens n'anem cap a Rupit per fer el Torrent de Gravet.

Deixem el cotxe al costat del salt de sallent de rupit, sòn les 11 del matí i fa un dia preciòs, en Jairo, la Míriam, l'Anna i jo (Xevi) ens disposem a fer el gravet però abans observem el preciòs salt de sallent i ens l'apuntem per fer-lo algun dia!

Comencem a caminar travessant la riera de rupit i seguint la pista i en uns 20 minuts arribem al curs del nostre torrent, aquest baixa força menys que la seva germana riera de rupit però porta aigua, al mateix lloc on la pista travessa el torrent ens posem els neoprens i allà mateix hi ha la instal.lació del primer ràpel, és un ràpel d'uns 15 metres que ens introdueix en el barranc, seguidament venen 2 ràpels d'uns 6 o 7 metres que tenen la particularitat que a la recepció et banyes i es clar a l'epoca de l'any en que estem es força curiós, de fet en Jairo decideix fer fins i tot un salt des de la repisa que hi ha un metre per sobre la gorga de recepció del segon ràpel!Després d'aquests 3 ràpels arribem al gran ràpel de 35 metres molt bonic i que dòna caràcter al barranc, el baixem i llavors ja només queda superar un gran caos amb desgrimpades i un ràpel d'uns 10 metres que ens deixa en el camí de retorn.

Aquí sembla que ja tot s'ha acabat però en el camí de retorn ens etivoquem a l'hora de escollir la canal de pujada, no pujem pel grau de la donada que és un camí empedrat com déu mana sinó que ens enfilem per la primera reconada per un caminet poc resseguit i acabem que hem de muntar la corda per superar els últims metres de la cinglera, tota una aventura així que estigueu al cas en el retorn.

En fi, un barranc curtet però molt bonic, però tingueu en compte que hi ha 2 llocs on et mulles fins al coll, per sort la seva orientació cara sud fa que entri el sol en molt llocs i et puguis escalfar una miqueta, anims valents!

TORRENT DEL GAT MENJAT O BALMA DE L'ONYÓ

Diumenge 28 de Novembre 2010

Últim diumenge de novembre, ara el temps ja és hivenal i no ens ve gens de gust mollar-nos, així que agafem els trastos i ens n'anem cap a Sant Miquel del Fai per fer el torrent del gat menjat.Aquest barranc es troba completament sec a no ser que sigui en época de moltes pluges, a més des de la carretera ja el veiem i en comprovar que no hi ha aigua decidim que anirem amb roba normal, això si abrigats que fa fred.

Avui som en Jairo, la Míriam, l'Anna i jo (Xevi), aparquem al pàrquing de Sant Miquel i comencem a caminar travessant el riu i pujant per el GR fins a trobar el nostre torrent.Aquest es troba força ple de vegetació però es passa bé per tot arreu, es nota que el fa poca gent però que algú hi passa de tant en tant, després de uns primers ressalts arribem al ràpel de 40.Impresionant!la vista es preciosa i al començament ens impresiona una mica, però les instal.lacions estàn molt noves i això ens dòna confiança.Aquest

ràpel és de 40 metres i es practicament des de l'inici volat, és molt bonic, et deixa a una lleixa on trobem la segona instal.lació que ens porta a un segon ràpel de 20 metres també volat, en total la cascada fa 60 metres i es una paret molt bonica. Un cop a baix del segon ràpel trobem una instal.lació amb dues cordes que penjen dels parabolts i una anella al final, és el tercer ràpel i està muntat així per evitar fregaments, la corda està en molt bon estat i baixem sense problemes.

Ens trobem a la meitat del barranc, unes quantes desgrimpades i 2 ràpels 1 de 20 i 1 de 14 i arribem a la part final amb un últim ràpel de 35 volat també, com a curiositat en aquesta part de baix el tipus de roca ha canviat i ens trobem en una cinglera de roca roja molt curiosa.Baixem l'últim ràpel i ens escapem per la cornisa que hi ha uns 4 metres més amunt del llit del torrent, anem seguint enganxats a la paret fins a trobar el camí de Sant Miquel del Fai, que en mitja hora ens torna al cotxe.

Aquest barranc és una bona opció per fer en dies d'hivern quan està sec i és a més un lloc ideal per treure's la por del ràpels volats, el recomano!

RASA DEL COLL DE PORT

Diumenge 14 de Novembre
Avui fa un dia molt assolellat arreu i com que encara tenim ganes de mullar-nos una mica anem a fer la rasa del coll de port a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès).En total erem 5 a l'equip (Jairo, Míriam, Jordi Varela, Anna i Xevi).
Arribem per la carretera de sant llorenç al coll de port i quan creuem el pont per on baixa el nostre barranc aparquem un cotxe, amb l'altre cotxe anem fins a l'inici del descens, un parell de corbes més amunt de la carretera, deixem el cotxe i anem a buscar el llit del riu, un cop hi arribem veiem que el cabal és mínim però l'aigua corre, o sigui que ens posem el neoprens i avall!
El descens es tracta d'un barranc divertit, amb 6 ràpels d'entre 7 i 15 metres, molt ben equipat però que per llàstima és molt curt, amb poc més d'1h arribem al final del descens. Ens donem compte de que ningú portava càmera de fotos o sigui que tot i que el dia era molt bo i el sol entrava molt bé al barranc no tenim ni una foto!!
Malgrat no poder fer fotos, la jornada ha estat fantàstica i estem molt content de que a aquestes alçades de l'any encara poguem fer barrancs amb aigua, en definitiva un dia molt ben aprofitat.

TORRENT DELS RENTADORS

Dissabte 6 de Novembre

Aquesta setmana les temperatures han estat força benignes tot i l'època de l'any on estem i decidim que encara es pot fer algun barranc amb aigua, així doncs anem cap al montseny a fer el Torrent dels Rentadors.

Per tal d'escurçar la llarga aproximació que ens diuen totes les ressenyes que tenim i aprofitant que l'Anna està refredada i ens acompanya però no fa el descens, ella ens deixa a en Jairo i a mi (Xevi) a collformic i ens recollirà al final del descens prop de l'ermita de l'erola, així doncs sortim de collformic seguint la pista que porta a sant segimon, amb 1h aprox. arribem al coll de les tres creus, just davnt del santuari de sant segimon, aquí hi ha un camí que baixa fins al torrent, nosaltres no el trobem i baixem per on podem fins a l'inici del barranc.Total 1h20min d'aproximació.

Aquí comença el descens, amb força aigua, molt neta i amb un entorn preciòs amb les fulles de faig caient. Els primers ràpels arriben de seguida, es tracta d'un descens molt complet amb 10 ràpels d'entre 7 i 30 metres, varis tobogans i salts, ens sorpren molt la bellesa del descens i el trobem molt interessant, a més les instal.lacions estàn força bé, algunes naturals i altres amb espits, només hem de renovar-ne una.

Al final del descens sentim l'Anna que ens crida i pugem fins al camí on és ella per tornar en uns 30 minuts al cotxe, que tenim aparcat al club de polo de viladrau.

Chris Sharma Multimedia Profile

TORRENT DE LA CORBA

Un altre cap de setmana d'Octubre amb la previsió del temps no massa clara, el dissabte anem a Can Ganxo (Castelldefels) a les Jornades de dona, Espeleologia i Canyons; on es fan xerrades i tallers relacionats amb el món de la dona en aquests esports, sopem i amb en Jairo i la Miriam decidim que el diumenge farem el torrent de la corba al ripollès.

Diumenge quedem a les 10 a Ripoll, anem a esmorzar al bar C-17 i pugem cap a Bruguera. La primera vegada que vam fer el torrent de la corba, el vam fer integral amb un cotxe a dalt i l'altre a la carretera, aquesta vegada decidim fer els 3 primers trams i per fer-ho deixem un cotxe al veinat del Serrat roig, unes cases que hi ha al final de la pista que travessa el poble de Bruguera, amb l'altre cotxe anem a la capçalera del barranc.

El torrent porta un cabal normal, una mica més alt de quan el vam fer el primer cop, però es pot fer molt bé.El primer ràpel important (17metres) muntem un passamà per arribar a la instal.lació penjada, la cosa es comença a posar interessant, desprès d'aquest ràpel ja ve la capelleta, un ràpel amb un bloc empotrat al mig, intentem muntar el passamà per sobre el bloc empotrat però no arribem al punt intermig d'aquest i decidim fer el ràpel directe per sota del bloc, guapissim!Continuem el barranc amb algun ràpel i alguna desgrimpada i arribem a la part dels tres ràpels seguits!muntem el primer i quan arribem al segon sortim per la instal.alció del balcó(la més penjada)molt xulo!Arribem al final del barranc quant trobem un afluent per la dreta on hi ha un cable per on pujarem, es una pujada força dura fins a la pista que travessa la serra de Parramon, pel camí trobem bolets i això fa que ens distraiguem una mica, seguim la pista i arribem a les cases dels serrat roig on tenim el cotxe. Hem completat un descens magnífic i estem rebentats!

Mireu com baixen!

Vist que el temps no pensa canviar i continuarà plovent tot el dia decidim anar a veure els barrancs (salts) del Collsacabra. Aquest cop no anem sols, també s'hi han apuntat en David, en Jordi i en Roc (el gos).

Sallent de la Coromina de Falgars

Primer ens hem dirigit a la singlera de Falgars on hi ha tres barrancs, el Sallent de Bertrans, el Sallent del Grau i el Sallent de la Coromina de Falgars. En els dos primers hem travessat el torrent que els forma, que estava desvodat, però no hem pogut veure els salts.

En el sallent de la Coromina de Falgars la boira i el vent no ens deixaven veure el salt des del "mirador" de la carretera, així que hem seguit el curs del riu pel camí del costat fins a poder veure l'inici del salt; com els altres dos el torrent també anava petat.

riera de Rupit



riera de Rupit



D'aquí hem baixat a Rupit on voliem agafar la pista que baixa cap a Sau però vist com estaven les altres carreteres hem desistit i hem anat a esmorzar coca de forner. La riera de Rupit presentava un aspecte poc normal, baixava dins de la seva llera però hi havia rastres de que havia baixat per sobre els ponts i s'havia desbordat.



  



Molí Bernat

Per acabar hem anat a veure dos barrancs de la zona de Tavertet, el Molí Bernat i el Tirabous. El primer l'hem vist des de la carretera i sense sortir del cotxe ja que en aquell moment queia un bon ruixat. Per veure el segon hem aparcat el cotxe i hem baixant fins el morro de l'Abella des d'on es té una vista espectacular del salt.

 

Tirabous



 

Barranc de Sant Gili

Dissabte 9 d'Octubre del 2010: Barranc de Sant Gili. Ribera Salada. Solsonès

Avui ens disposem a fer el barranc de Sant Gili, les previsions meterologiques dieun que venen pluges fortes per la tarda cosa que fa que estiguem pendents de l'estat del cel.
La primera intenció es sortir per la ribera salada, per tant deixem el cotxe de retorn al pont de la clop, amb l'altre cotxe pugem fins a Montpol i just al costat del cementiri agafem una pista desdibuixada (no apte per turismes) que en uns 500 metres ens porta fins a Mas Roquer, punt de sortida; si no es pot fer la pista deixant el cotxe a Montpol amb 15 minuts a peu s'arriba a mas roquer.
Des de Mas Roquer anem a buscar el barranc, és el que baixa per l'esquerra de la casa, arribem al llit del riu més o menys per on es pot i ens equipem. El barranc al principi es força vestit de vegetació però es pot anar esquivant, i un cop arribem a la part estreta és molt bonic, els ràpels estàn equipats amb un parabolt cada un sense anella ni mallo, amb la qual cosa s'aconsella portar material per reposar.
Es tracta d'un barranc amb 11 ràpels d'entre 5 i 11 metres alguns d'ells amb formes molt boniques i amb trams molt estrets, fins i tot té una petita zona fosca.Encara que estigui sec, en la recepció d'alguns ràpels hi ha aigua i es aconsellable portar el neopré perquè la zona estreta és força freda.
Arribem a la confluència amb el riu fred (nom que rep aquí la ribera salada), veiem que se'ns ha fet tard i tenint en compte les previsions meterològiques decidim fer el retorn pel camí que hi ha a la passarel.la que trobem just uns metres despres d'entrar al riu fred( després del gran caos de roca).
Pugem pel camí i ens orientem seguint sempre prop del barranc de sant gili que ara ens queda a la dreta, un cop a la carena ja veiem al fons el Mas Roquer i arribem camps a través.

Ressenyes

Llibre "Guia de descenso de cañones y barrancos. Pirineos"
Eduardo Gómez - Laura Tejero
ed. barrabes