Avui ens disposem a fer el barranc de Sant Gili, les previsions meterologiques dieun que venen pluges fortes per la tarda cosa que fa que estiguem pendents de l'estat del cel.
La primera intenció es sortir per la ribera salada, per tant deixem el cotxe de retorn al pont de la clop, amb l'altre cotxe pugem fins a Montpol i just al costat del cementiri agafem una pista desdibuixada (no apte per turismes) que en uns 500 metres ens porta fins a Mas Roquer, punt de sortida; si no es pot fer la pista deixant el cotxe a Montpol amb 15 minuts a peu s'arriba a mas roquer.
Des de Mas Roquer anem a buscar el barranc, és el que baixa per l'esquerra de la casa, arribem al llit del riu més o menys per on es pot i ens equipem. El barranc al principi es força vestit de vegetació però es pot anar esquivant, i un cop arribem a la part estreta és molt bonic, els ràpels estàn equipats amb un parabolt cada un sense anella ni mallo, amb la qual cosa s'aconsella portar material per reposar.
Es tracta d'un barranc amb 11 ràpels d'entre 5 i 11 metres alguns d'ells amb formes molt boniques i amb trams molt estrets, fins i tot té una petita zona fosca.Encara que estigui sec, en la recepció d'alguns ràpels hi ha aigua i es aconsellable portar el neopré perquè la zona estreta és força freda.
Arribem a la confluència amb el riu fred (nom que rep aquí la ribera salada), veiem que se'ns ha fet tard i tenint en compte les previsions meterològiques decidim fer el retorn pel camí que hi ha a la passarel.la que trobem just uns metres despres d'entrar al riu fred( després del gran caos de roca).
Pugem pel camí i ens orientem seguint sempre prop del barranc de sant gili que ara ens queda a la dreta, un cop a la carena ja veiem al fons el Mas Roquer i arribem camps a través.
La primera intenció es sortir per la ribera salada, per tant deixem el cotxe de retorn al pont de la clop, amb l'altre cotxe pugem fins a Montpol i just al costat del cementiri agafem una pista desdibuixada (no apte per turismes) que en uns 500 metres ens porta fins a Mas Roquer, punt de sortida; si no es pot fer la pista deixant el cotxe a Montpol amb 15 minuts a peu s'arriba a mas roquer.
Des de Mas Roquer anem a buscar el barranc, és el que baixa per l'esquerra de la casa, arribem al llit del riu més o menys per on es pot i ens equipem. El barranc al principi es força vestit de vegetació però es pot anar esquivant, i un cop arribem a la part estreta és molt bonic, els ràpels estàn equipats amb un parabolt cada un sense anella ni mallo, amb la qual cosa s'aconsella portar material per reposar.
Es tracta d'un barranc amb 11 ràpels d'entre 5 i 11 metres alguns d'ells amb formes molt boniques i amb trams molt estrets, fins i tot té una petita zona fosca.Encara que estigui sec, en la recepció d'alguns ràpels hi ha aigua i es aconsellable portar el neopré perquè la zona estreta és força freda.
Arribem a la confluència amb el riu fred (nom que rep aquí la ribera salada), veiem que se'ns ha fet tard i tenint en compte les previsions meterològiques decidim fer el retorn pel camí que hi ha a la passarel.la que trobem just uns metres despres d'entrar al riu fred( després del gran caos de roca).
Pugem pel camí i ens orientem seguint sempre prop del barranc de sant gili que ara ens queda a la dreta, un cop a la carena ja veiem al fons el Mas Roquer i arribem camps a través.
Llibre "Guia de descenso de cañones y barrancos. Pirineos"
Eduardo Gómez - Laura Tejero
ed. barrabes
Eduardo Gómez - Laura Tejero
ed. barrabes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada