BARRANC DE LES CANALS O COMELLA

Diumenge 03 d'Abril del 2011

Cap de setmana amb temperatures quasi d'estiu que fa que ens animem a fer alguna cosa amb aigua.Aquesta setmana el dilluns vam decidir anar a fer el Barranc de les Canals(Garrotxa), per fer-lo s'ha de demanar permís amb antel.lació, per tant vam buscar on ho haviem de fer i el dimarts el demanavem, vaig enviar el mail i el dimecres em contestaven que ja podiem contar-hi.Per demanar aquest pemís has d'anar a la pàgina www.altagarrotxa .org i allà buscar la regulació de barrancs, surt un formulari que es pot enviar per mail.

Un cop tenim el permís, arriba el diumenge i ens n'anem cap a Sadernes, al començament de la pista hi ha una cadena que tanquen a les 9, nosaltres passem a les 8.30 i busquem aparcament en una de les zones d'aparcament, podem aparcar a la zona 3, cal dir que la última zona que hi havia s'ha tancat i ara com a molt és pot deixar el cotxe a la zona 4, es a dir que cal afegir uns 15 minuts tant a l'anada com al retorn.

Comencem a caminar direcció Sant Aniol pel camí de prop del riu, al cap d'aprox. 1h arribem a un petit coll abans d'arribar a Sant Aniol on trobem el GR, el seguim direcció Sant Aniol i al cap de 100m el deixem per marxar per un camí a la dreta que ens va pujant per la vall de les canals. Pujem amunt fins que trobem el camí que vé de Sant Aniol i el seguim cap a la dreta primer planejant bastant i després amb forta pujada per superar la Canal Gran.Un cop a dalt d'aquesta ja tenim superat el desnivell i el camí planeja fins que ens situem davant del mas de la Comella i travessem el riu.Inici del descens.

Les condicions en les que vam trobar el descens eren perfectes, aigua abundant, molt neta que ens va permetre realitzar varis salts, trobar la marmita trampa completament plena i amb aigua corrent i tot això va fer que disfrutessim molt d'aquest descens.Un cop arribats a baix ens canviem i només ens queda anar a buscar el camí de Sant Aniol que ens dura al cotxe amb una hora i mitja aproximadament.

Total hem estat unes 9 hores entre tot i això vol dir que per fer aquest descens cal matinar força, però malgrat que tingui una aproximació força dura realment val la pena, sobretot si el trobes en les condicions que el vam trobar.

Descens realitzat per Jairo, Anna i Xevi.

ELS ENGORJATS DE CANALETES:TORRENT DE LA GUITZA I TORRENT DE LA BLEDA

Dissabte 19 de Març del 2011
Aquesta setmana ha estat la més plujosa del que portem d'any això vol dir que els barrancs van força carregats fins i tot els que normalment no hi van. Avui quedem tard i sortim a la 1 de Barcelona o sigui que tenim que anar prop de casa perquè només tenim la tarda, per això anem a la població de Canaletes per fer els seus engorjats.Primer farem el torrent de la guitza, un descens de 3 ràpels i desprès farem els 2 últims ràpels del torrent de la bleda.
Per accedir al torrent de la guitza cal sortir del poble de Canaletes amb el cotxe i agafar una pista que surt a mà esquerra passat la masia de la Bleda, aquesta pista voreja un camp d'oliveres i comença a descendir, aquí on podem deixem el cotxe, seguim la

pista a peu i primer travessarem el torrent de la bleda el qual no entrarem i el següent torrent que trobem és el de la guitza;un cop divisem aquest torrent baixem a la llera per un corriol que ens deixa al primer ràpel, aquest supera el que s'anomena el Salt de la Font Fresca, és un ràpel d'uns 6-7 metres hi ha uns spits a mà esquerra però no estàn en gaire bon estat i preferim baixar des d'un arbre de la dreta on posem una instal.lació natural, el ràpel en deixa en una badina on fins i tot hem de nedar, a partir d'aquí venen uns 500m de caminar per el riu, s'ha de dir que està força net de vegetació i al cap d'uns 20 minuts arribem a la capçalera del Salt dels Cups.Aquest és realment espectacular i més amb el cabal que porta avui, per fer el descens cal desgrimpar els 4 primers metres i arribem a sota un gran bloc, aquí hi ha dos parabolts al sostre que ens permeten realitzar un ràpel d'uns 15 metres fins a una badina intermitja, en aquesta badina hi ha la següent instal.lació amb dos parabolts per fer el ràpel final d'uns 10 metres, cal dir que nosaltres degut al bon nivell d'aigua hem pogut fer un salt en aquest últim ràpel, un cop superat ja tenim el torrent de la guitza finalitzat, s'ha de dir que avui estava preciós.
Seguim riu avall fins a trobar l'aiguabarreig amb el torrent de la bleda i uns metres més avall surt un camí a mà dreta que amb cordes fixes ens pujen al cim de la cinglera, aquest és el camí de retorn però nosaltres primer anem a trobar la capçalera de l'engorjat final del torrent de la bleda per fer el descens d'aquest.Un cop arribats aquí ens trobem amb un torrent amb molt més cabal que l'anterior, la instal.lació del primer ràpel sòn dos parabolts als quals s'arriba amb un passamà, aquest ràpel ens fica de ple en aquest magnífic engorjat que ja haviem baixat a principis d'aquest any però que avui va molt generòs d'aigua, fem tot l'engorjat i realitzem el descens del salt del cargol que ens deixa al final d'aquest barranc.
Sòn dos barrancs molt poc coneguts de la comarca de l'Anoia que si els pots realitzar amb aigua sòn totals, preciosos i segur que soprenen a qui si posi.
Descensos realitzats per Jairo, Anna i Xevi.

SALT DE TIRABOUS

Dissabte 5 de Març del 2011
Avui ens hem decidit a fer el descens d'aquesta majestuosa cascada del collsacabra, és tracta d'un salt de 90m que nosaltres hem fraccionat amb tres ràpels(25,15 i 50m).
Per arribar-hi em deixat al cotxe en una entrada que hi ha a la dreta de la carretera de L'esquirol a Tavertet aproximadament al km8, des d'aquí baixem al llit del riu primer per una pista que surt a mà dreta i desprès per on podem.
Un cops arribats a la riera del Nogué la seguim, aquesta fa alguns petits ressalts i petits gorgs abans d'arribar a la capçalera de la cascada.Aquí veiem la instal.lació a la dreta hidrogràfica, hi ha un passamà i dos químics amb anella, està molt ben instal.lat(cal dir que la instal.lació està penjada i cal bloquejar-se per poder sortir).El primer ràpel de 25 ens deixa a una gran lleixa on hi ha unes marques grogues, per aquí es podria marxar ja que es tracta d'un camí que voreja el cingle i passa per aquest punt.Per fer el segon ràpel localitzem un arbre que hi ha a la dreta on hi ha una instal.lació natural.Nosaltres baixem per aquest punt fent un ràpel de 15 fins a la següent lleixa on hi ha un arbust on hi ha la instal.lació del ràpel de 50(aquesta també és natural), aquest ràpel ja ens deixa sobre una cornisa un parell de metres per sobre de la gran badina de recepció, punt final d'aquest descens.
Cal dir que un cop a baix em vist que a mitja paret hi havia una instal.lació amb químics just en el punt per on baixa l'aigua, per tant el descens es pot fer també amb dos ràpels d'uns 45m cada un aprox., utilitzant la primera instal.lació i aquesta que em visualitzat, de totes maneres si baixa aigua és millor fer el descens per on l'hem fet nosaltres.
Un cop estem la cornisa de baix per fer el retorn vorajem la gran badina per la dreta i la creuem(em trobat una cabra morta en aquest punt), per l'altra banda de la riera pujem per un corriol al mig del bosc i anant a buscar la paret que pujant molt dret ens porta fins a les marques grogues que abans haviem vist, les seguim cap a la dreta tot rodejant el morró de l'abella,aquí es trobem un parell de passos compromesos, el primer el superem amb una corda fixa de nusos que hi ha instal.lada i el segon és un flanqueix molt aeri que es pot protegir amb una corda ja que hi ha un químic, un cop passat això ja arribem al camí que puja del sot de balà i amb uns 10 minuts amunt ens deixa al cotxe.
Magnífic descens que et posa les piles per la seva espectacularitat, abstenir-se persones amb por als ràpels llargs.
Descens realitzat per Jairo, Anna i Xevi.

ESTRETS DE LA RIERA DE CARME

Dissabte 26 de Febrer del 2011
Avui teniem ganes d'aigua i com que les temperatures eren bones ens n'hem anat cap a l'Anoia per fer el descens de la riera de carme.
Per accedir a aquesta cal anar fins al poble de Santa Càndia, travassem el poble amb el cotxe i continuem per la pista de terra que baixa fins a la riera, aparquem al costat de la riera, punt on sortirem quan acabem.Des d'aquí pujem uns metres per la pista per on hem baixat amb el cotxe i seguim una pista a l'esquerra que travessa una tanca.Anem seguint aquesta pista, passant per sobre una casa i creuant un torrent sec, la pista puja un xic i anem tenint la riera de carme a la nostra esquerra, quan la pista gira de cop seguim un caminet i l'anem seguint fins que suaument ens deixa al llit de la riera, en una zona rocosa on comença el descens.
El descens comença amb un tobogan que cal comprovar la recepció, avui estava amb condicions i l'hem pogut fer perfectament, llavors trobem una corda fixa que ens baixa fins a un pou, un cop comprovat tornem a pujar per la corda i fem el salt, aquest està molt junt amb el seguent, aquest segon per això cal vigilar ja que si saltes on hi ha la cascada d'aigua pots tocar i cal saltar des de la cornisa de l'esquerra.Una primera part molt interessant que continua amb varies zones on podem fer salts des d'una banda i altra, això si cal comprovar-ho tot previament ja que l'aigua és força torba(degut al fang que hi ha al fons) i no és veu a simple vista.S'ha de dir que nosaltres fem 2 ràpels un primer de 4 metres i un altre de 9, un cop fet el ràpel de 9 arribem a una badina preciosa en forma d'olla, aquí es pot saltar des de l'esquerra i des de la dreta, sòn salts de 9 metres que tenen una recepció molt bona ja que la badina és molt fonda(nosaltres fem primer el de l'esquerra i llavors grimpem per tornar a saltar per la dreta).Per acabar ens queda un salt de 6 metres de de la dreta molt bonic i dos tobogans.Continuem per la riera fins arribar al cotxe.
Avui ens hem tret les ganes de saltar, ja que ens n'hem fet un tip, cal destacar que molts salts es poden repetir ja que es pot grimpar per algun punt.Un descens fantàstic!
Descens realitzat per Joan, Jairo i Xevi.

CASCADES DEL GOLERÓ O RIERA DE L'OM

Avui ens dirigim cap al collsacabra per descobrir les cascades del goleró, pensem que com que el dijous d'aquesta setmana va ser un dia força plujós les trobarem amb aigua, però anem bastant etivocats.Pugem per la c-153 de vic a olot i al km 38,3 agafem una pista(just abans de coll de condreu venint de vic), aquesta pista gira 180 graus i passa per unes columnes de pedra.Baixem amb el cotxe per la pista passant unes cases i més tard travessem la riera de l'om, un cop travessem la riera aparquem i ja podem entrar al llit de la riera.

Aquí comença el descens, veiem que la riera porta un fil d'aigua en aquest punt però als primers ressalts es perd i en arribar a la primera cascada ja no hi ha gens d'aigua, fem aquest primer ràpel molt ben instal.lat i la gorga de recepció veiem que també està completament seca, de seguida arriba el segon ràpel de 25 m que ens deixa en un replà on hi ha una instal.lació per muntar un passamà per arribar al ràpel de la tercera cascada, el muntem tot i que si està sec no es necessari.La tercera cascada és un ràpel volat i arribem a l'últim ràpel, aquí segons la ressenya la instal.lació està en uns boixos a l'esquerra però veiem que hi ha dos químics instal.lats al mig de la cascada i baixem per allà, em arribat al final del descens.Es tracta d'un descens que amb aigua ha de ser molt bonic però sec perd força, tot i que és un bon lloc per practicar ràpels i per fer a l'hivern ja que si no es tracta de periodes molt plujosos no baixa aigua.

Per fer el retorn sortim per un torrent que baixa per l'esquerra, pujem com podem per aquest fins arribar a una cova, es tracta de la cova d'en salvi, aprofitem per visitar-la ja que es tracta d'una cova d'uns 400m de recorregut sense que sigui necessari res més que un casc i un frontal.

Un cop visitada la cova sortint a mà esquerra seguim un corriol per on pujem com podem fins al camí que baixa el grau del goleró, un cop trobem aquest ja el seguim amunt i arribem als plans on tenim el cotxe.

Intentarem tornar en algun periode plujós ja que el barranc està molt ben instal.lat per baixar-lo amb força aigua.

Descens realitzat per Jairo i Xevi.

BARRANC DE LA FONT DE L'ATZUR

Dissabte 12 de Febrer del 2011

Avui estem disposats a descobrir una zona on encara no hem anat mai, per això ens dirigim cap al poble de Tòrrec a la comarca de la Noguera(Lleida).El barranc que volem baixar és el de la Font de l'Atzur, per arribar-hi la millor opció és anar per la carretera d'Artesa de Segre a Tremp i passat el Km12 trobem un trencall a mà esquerra que posa Masies de Tòrrec, l'agafem i amb una pista asfaltada ens porta a passar primer per Can Sala i seguint la pista asfaltada desprès per Cal Vansa, just uns metres abans de aquesta última masia trobem una pista molt desdibuixada que marxa a mà esquerra, la seguim amb el cotxe fins on poguem(mal estat).Un cop deixem el cotxe seguim per la pista a peu, aquesta va a buscar la vall on baixa el barranc de la Jona(aquest és el curs principal), la pista travessa aquest barranc i nosaltres seguim per l'altre banda, de fet anem pujant per la pista fins que s'acaba.Un cop aquesta s'acaba tenim davant nostre la bauma on s'acaba el barranc de Montadó, la superem per un camí molt desdibuixat per la nostra dreta(esquerra hidrogràfica) i un cop estem a sobre travessem el barranc de Montadó, aquí anem pujant seguint unes fites i intuint el camí fins que arribem a les ruïnes del poble de Montadó, un cop aquí anem a buscar una collada que hi ha a la carena on veiem l'ermita, la travessem i baixem a buscar el barranc que hi ha a sota, aquest és el nostre barranc.
El curs del riu porta un fil d'aigua però no ens posem el neopré, tant sols els escarpins, el principi està força vestit de vegetació però de seguida s'obre i trobem el primer ràpel, la instal.lació està força nova amb dos espits i una cinta plana molt nova, aquest ràpel de 14 m molt bonic,ens porta a una zona de ressalts equipats amb cordinos des d'arbres(estàn tots en bon estat), alguns d'aquests ràpels sòn típics del conglomerat és a dir queden tallats i fan bauma(ull amb el fregament), continuem trobant ràpels intal.lats des d'arbres, el barranc és molt obert i ens porta al gran ràpel de 30, aquest està instal.lat amb un cable de acer que fa de passamà i una instal.lació renovada, el ràpel és molt bonic i aeri, aquí ja no baixa aigua i el barranc ja es fica pel mig del bosc, tot i així encara queden dos ràpel, el primer dels dos caus enmig del arbres i és força desagradable i el segon és un volat de 16 força interessant.Aquí s'acaba el barranc, ja només falta fer alguna que altra desgrimpada i arribar al barranc de la Jona, que el seguim i en 5 minuts estem a la pista que ens conduirà al cotxe.
Una bona opció per l'hivern(tot i que és una zona on hi ha força boira aquest barranc queda enlairat normalment toca el sol), doncs és poc acuàtic i amb els ràpels molts seguits, per combinar-lo amb algun altra de la zona caldria tornar a fer tota la aproximació i tot i que és possible és un xic dura.
Descens realitzat per Jairo i Xevi.

La ressenya del barranc es pot trobar a:

• Guia de descensos de canyons i barrancs. Catalunya
• 60 descens d'engorjats de Lleida

ELS DOS FENOLLETS EN UNA JORNADA

Dissabte 5 de Febrer del 2011

Avui ens dirigim cap a lAlt Urgell amb l'intenció de realitzar el descens de dos barrancs que baixen gairebé paral.lels un de l'altre, es tracta del barranc de fenollet oest i del barranc de fenollet est.
Sortim de Barcelona a les 7 del matí perquè tinguem temps de fer-ho tot i en 2h20min aprox.aparquem el cotxe a Fenollet, deixem el cotxe en una corba tancada cap a l'esquerra i en un lloc on pel costat mateix baixa el barranc de fenollet est, d'aquesta manera quant acabem el barranc ja estarem al costat del cotxe.
Comencem a caminar per la carretera fins a un lloc on hi ha una entrada de terra a mà dreta, pugem per aquí i passem pel costat d'una bassa d'aigua, un cop arribats aquí comencem a pujar per un camí que puja acompanyat sempre d'una manguera negra, al cap de poca estona ja veiem els darrers ràpels del fenollet oest, aquí és on sortirem quan haguem acabat aquest barranc, nosaltres seguim pujant pel camí que fa diverses corbes fins que sortim a una mena de pista desdibuixada.Aquí és el punt on per anar a fer l'oest et desvies cap a l'esquerra i per fer l'est vas cap a la dreta, nosaltres anem pujant cap al'esquerra per on podem i anem a buscar la capçalera del fenollet oest( el camí és intuitiu ja que es veu on has d'anar).
Hem arribat a la capçalera del nostre primer barranc d'avui, hi ha una mica de neu però amb la calor que fa avui no tardarà a fondres.Aquest barranc es troba totalment sec, els tres primers ràpels sòn força enrampats, les instal.lacions estàn en perfecte estat.Quan arribem al quart ràpel ens trobem en un balcó amb unes vistes espectaculars, aquí el barranc canvia de direcció i a més es torna més vertical amb una succesió de ràpels d'entre 15 i 25 metres.S'ha de vigilar en el cinqué ràpel ja que al recuperar la corda hi ha una esquerda on pot quedar enganxada.Un cop fet el 8é ràpel arribem al final del barranc de fenollet oest, aquí surt un camí cap a l'esquerra que en 5 minuts ens deixa de nou al camí de pujada, si es vol tornar al cotxe es pot fer però nosaltres tornem a pujar amunt fins a la pista que abans he esmentat, un cop hi arribem la seguim cap ala dreta i un cop endevinem el curs del torrent que hi ha davant nostre baixem i ja estem a la capçalera del barranc de fenollet est.
Estem sorpresos quan mirem l'hora i veiem que encara no sòn ni la una, o sigui que anem perfectes de temps, aquest barranc porta un fil d'aigua això vol dir que segurament ens mullarem, tot i així no ens posem el peto, arribem als primers resalts que estan equipats per baixar amb corda i fem equilibris per no mullar-nos.De seguida arriben els primers ràpels de veritat, molt bonics i els dos primers amb aigua, fins i tot en algun trobem plaques de gel, de totes maneres el dia seguiex sent espectacular i fa molta calor, encara no ens creiem que estiguem a principis de febrer.Arribem al ràpel del tub, molt bonic i que es troba amb la recepció gelada, a partir d'aquí ja no hi ha aigua però el barranc ens regala un final preciós amb 2 ràpels d'uns 20 m aprox. i l'últim apoteosic de 43m.Aquest últim està instal.lat amb un pasamà de cadena i és molt espectacular, practicament volat, només toques el terra en una part intermitja on hi ha una mena d'estalgmita gegant(que nosaltres li diem el bolet), fantàstic!
Aquí el barranc pràcticament s'ha acabat, només queda seguir baixant pel caos fins que veiem el cotxe a la corba, tot i així queda encara alguna desgrimpada un xic complicada, fins i tot hi ha una anella per si es vol muntar un ràpel, per últim abans d'abandonar el barranc ens fiquem en un forat per superat l'útim resalt, és força divertit perquè el forat es molt estret i costa de sortir, però un cop sortits del forat ja veiem el camí a la dreta que ens duu amb 5 minuts al cotxe. Arribem al cotxe a les 15h20m.
Ha sigut sens dubte una jornada perfecte, la combinació dels dos barrancs és una opció molt interessant, sens dubte sòn barrancs per fer a l'hivern ja que sòn cara sud on hi toca força el sol i en dies calurosos i pot arribar a fer molta calor, a més a l'oest no hi ha gens d'aigua i a l'est tant sols en trobem un fil en els dos primers ràpels.

Hem fet el descens en Jairo, l'Anna i en Xevi.
mapa gps