GORGUES DEL RIU GLORIETA

Dissabte 30 d'Abril del 2011
Després de les vacances de setmana santa a Guara, aquest dissabte hem decidit canviar de zona i hem baixat cap a les muntanyes de Prades.Per fer el riu Glorieta aquesta vegada disposavem d'un sol cotxe així que hem anat a Mont-ral i hem aparcat al camp de futbol, a partir d'aquí hem agafat els trastos i seguint les marques del PR hem baixat cap al riu.Aquesta vegada hem entrat al principi de tot pq hi havia aigua des del principi i valia la pena aprofitar-ho, així doncs entrem al barranc i només de començar ja ens trobem un ressalt de 2 metres que superem desgrimpant, el següent obstacle és un ràpel de 7 metres que ens porta a un lloc amb una cova conegut com el Toll del Drac, les altres vegades que haviem fet aquest barranc aquesta part no l'haviem fet i ens ha sorprés bastant, uns quants ressalts més i arribem al ràpel de les fonts.Curiosament aquest ràpel estava sec però la surgència de les fonts sortia amb força i a més l'aigua a partir d'aquí era molt neta, fem varis salts abans d'arribar al ràpel de 15 que és baixa per l'aigua(avui estava molt bonic) i seguidament el túnel de toba que es desgrimpa i que també es feia molt bé(hi havia una corda fixa però millor no fiar s'en gaire ja que estava força deteriorada, si baixeu per dins el túnel el millor és desgrimpar).El barranc és un continu de desgrimpar ressalts i petits salts amb algun ràpel pel mig.Destaco l'últim ràpel que l'hem fet fins al balcó que hi ha sobre la gorga i des d'allà hem fet el salt.Aquí hem sortit i per la part esquerra del riu surt un camí que ens porta al PR i en uns 45 minuts en puja al camp de futbol de Mont-ral on tenim el cotxe.Ha fet un gran dia i hem disfrutat molt d'aquest descens.

Descens realitzat per Jairo, Jordi Varela, Anna i Xevi.

Setmana Santa 2011

Barranc de Lapenilla
Barranc del Portiacha
Oscuros del Balcez
Barranc del Formiga
Estrechos del Gorgonchón

Aquests dies hem estat a la Sierra de Guara, concretament vam estar al Camping Alquezar.
Vam sortir el Dijous Sant amb en Joan, en Jairo, l'Anna i jo(Xevi) i de camí ens vam desviar cap a Graus i Lapenilla per anar a fer el barranc d'aquesta última població.Cal dir que aquest poble està abandonat i es troba en un indret molt bonic, per arribar-hi abans hi havia una pista que aquest passat any la van asfaltar i ara si pot anar amb qualsevol tipus de vehicle, hem de dir que vam trobar aquest barranc amb un cabal mínim però continuat, amb aigua a tot arreu i ens va agradar molt.Per fer-lo no cal fer combinació de cotxes tot i que si tens dos cotxes és recomenable.
El següent dia va ploure tot el matí amb la qual cosa no vam poder fer res, però havent dinat es va començar a aclarir el dia i ens vam dirigir cap a Colungo, jo i l'Anna ens vam equipar per anar a fer juntament amb en Jairo, en Joan, l'Amadeu i en Xavier el barranc de Sarratanás, però l'aproximació d'aquest és un pèl exposada i en trobar la roca molla jo i l'Anna vam decidir fer la volta, la resta va realitzar el descens.Nosaltres vam anar cap al cotxe i ens vam trobar en Jordi, la Mònica i en Sergio que sortien del Palomeras del Fornocal, llavors ells van dir d'anar a fer el Portiacha, l'Anna i va anar i jo em vaig quedar a esperar els altres.
El dissabte és va llevar força tapat, però una bona colla estavem decidits a fer els Oscuros del Balcez, vam sortir cap allà 12 persones, pel camí vam deixar en Jairo i en Joan al parquing de la Cueva del Cabrito, nosaltres vam fer els Oscuros amb un cabal força altet però molt divertit, de fet les empreses d'aventura no entraven i per tant vam trobar el barranc per nosaltres sols, cal destacar que en un dels tobogans del barranc es formava un remolí però el vam superar molt bé amb l'ajuda d'en Jordi.Quant vam acabar aquest descens la gran majoria vam fer el camí de retorn cap al cotxe excepte en Sergio i en Miguel que volien continuar i fer els Estrechos del Balcez.Un cop arribem al cotxe va començar una forta tempesta, nosaltes vam baixar cap a Bierge i ens van trucar en Jairo, en Joan, l'Amadeu i en Xavier que estaven al pont d'Alberuela, havien acabat de fer el descens de la Cueva del Cabrito i els Estrechos del Balcez, els vam passar a recollir i quan anavem cap al parquing de la cueva del cabrito a deixar l'Amadeu al seu cotxe ens vam tobar baixant per la carretera en Sergio i en Miguel que havien abandonat el descens en plena tempesta!
El diumenge feia més bon temps i ens en vam anar a fer el Formiga, estava molt divertit amb força cabal(de fet en el primer dels forats no t'hi podies posar pq l'aigua el tapava), vam fer el descens en Jordi, les dues Mòniques, en Sergio, en Jairo, en Joan, l'Anna i jo ens vam fer un fart de saltar i un cop arribats a baix vam dir d'anar a fer el Gorgonchón.En Jordi ens va avisar de que aniria molt carregat d'aigua i que teniem que estar molt alerta ja que aquest barranc és força perillós, especialment en la segona cascada on hi ha un passamà que és obligatori per evitar un forat sota la cascada que en cas de caure-hi seria mortal, l'Anna i la Mònica es van quedar fora i nosaltres vam entrar-hi sense saca, només amb una corda per fer el ràpel.Un cop a dintre vam veure la potència del cabal, doncs empenyai amb força i havies d'estar al cas, però va ser molt divertit, un cop superat el passamà ens vam trobar una zona on hi havia molta espuma, generada tb per la força de l'aigua i després de superar un petit caos i un sifó(molt fàcil de superar) arribem al final del descens.Espectacular, jo haig de dir que si no fos per en Jordi no m'hi hagués vist en cor de fer-ho però va valdré molt la pena.
Així doncs vam acabar aquestes vacances tant ben aprofitades!
Gràcies a tots

Diumenge 17 d'Abril del 2011

BARRANC DEL PAS DE L'ESCALELL

Avui hem decidit anar a fer el Pas, en principi quedem amb en Jairo a Vilada i pensem que farem el descens jo(Xevi) i ell ja que l'Anna té un tall al braç i no pot ficar-se a l'aigua, però quan agafem la pista de Sant Romà de la Clusa per arribar al punt d'inici ens trobem tot un grup del GDE on hi ha la Mari, els dos Ricards, l'Amadeu i la Mercé i decidim que anirem tots junts, o sigui que serem una bona colla. No explicaré com és el Pas de l'Escalell perquè ja hi ha un munt de llocs on està ressenyat, només dir que l'hem trobat amb un cabal força interessant, jo diria de normal cap a baix, però amb l'aigua molt neta i corrent a tot arreu.Es un descens molt divertit i esportiu i que pot tenir les seves difícultats, però que sens dubte és de lo milloret que podem trobar a les comarques de barcelona. Quan arribem a l'últim ràpel vam tenir la bona sorpresa de que l'Anna ens va venir a esperar amb en Roc(el nostre gos) al final des descens i ens va acompanyar en la dura pujada que ens porta al cotxe altra vegada. Descens realitzat per:Jairo, Ricars, Ricard, Mari, Amadeu, Mercé i Xevi Acompanyats per:Anna i Roc.

BARRANC DE LES CANALS O COMELLA

Diumenge 03 d'Abril del 2011

Cap de setmana amb temperatures quasi d'estiu que fa que ens animem a fer alguna cosa amb aigua.Aquesta setmana el dilluns vam decidir anar a fer el Barranc de les Canals(Garrotxa), per fer-lo s'ha de demanar permís amb antel.lació, per tant vam buscar on ho haviem de fer i el dimarts el demanavem, vaig enviar el mail i el dimecres em contestaven que ja podiem contar-hi.Per demanar aquest pemís has d'anar a la pàgina www.altagarrotxa .org i allà buscar la regulació de barrancs, surt un formulari que es pot enviar per mail.

Un cop tenim el permís, arriba el diumenge i ens n'anem cap a Sadernes, al començament de la pista hi ha una cadena que tanquen a les 9, nosaltres passem a les 8.30 i busquem aparcament en una de les zones d'aparcament, podem aparcar a la zona 3, cal dir que la última zona que hi havia s'ha tancat i ara com a molt és pot deixar el cotxe a la zona 4, es a dir que cal afegir uns 15 minuts tant a l'anada com al retorn.

Comencem a caminar direcció Sant Aniol pel camí de prop del riu, al cap d'aprox. 1h arribem a un petit coll abans d'arribar a Sant Aniol on trobem el GR, el seguim direcció Sant Aniol i al cap de 100m el deixem per marxar per un camí a la dreta que ens va pujant per la vall de les canals. Pujem amunt fins que trobem el camí que vé de Sant Aniol i el seguim cap a la dreta primer planejant bastant i després amb forta pujada per superar la Canal Gran.Un cop a dalt d'aquesta ja tenim superat el desnivell i el camí planeja fins que ens situem davant del mas de la Comella i travessem el riu.Inici del descens.

Les condicions en les que vam trobar el descens eren perfectes, aigua abundant, molt neta que ens va permetre realitzar varis salts, trobar la marmita trampa completament plena i amb aigua corrent i tot això va fer que disfrutessim molt d'aquest descens.Un cop arribats a baix ens canviem i només ens queda anar a buscar el camí de Sant Aniol que ens dura al cotxe amb una hora i mitja aproximadament.

Total hem estat unes 9 hores entre tot i això vol dir que per fer aquest descens cal matinar força, però malgrat que tingui una aproximació força dura realment val la pena, sobretot si el trobes en les condicions que el vam trobar.

Descens realitzat per Jairo, Anna i Xevi.

ELS ENGORJATS DE CANALETES:TORRENT DE LA GUITZA I TORRENT DE LA BLEDA

Dissabte 19 de Març del 2011
Aquesta setmana ha estat la més plujosa del que portem d'any això vol dir que els barrancs van força carregats fins i tot els que normalment no hi van. Avui quedem tard i sortim a la 1 de Barcelona o sigui que tenim que anar prop de casa perquè només tenim la tarda, per això anem a la població de Canaletes per fer els seus engorjats.Primer farem el torrent de la guitza, un descens de 3 ràpels i desprès farem els 2 últims ràpels del torrent de la bleda.
Per accedir al torrent de la guitza cal sortir del poble de Canaletes amb el cotxe i agafar una pista que surt a mà esquerra passat la masia de la Bleda, aquesta pista voreja un camp d'oliveres i comença a descendir, aquí on podem deixem el cotxe, seguim la

pista a peu i primer travessarem el torrent de la bleda el qual no entrarem i el següent torrent que trobem és el de la guitza;un cop divisem aquest torrent baixem a la llera per un corriol que ens deixa al primer ràpel, aquest supera el que s'anomena el Salt de la Font Fresca, és un ràpel d'uns 6-7 metres hi ha uns spits a mà esquerra però no estàn en gaire bon estat i preferim baixar des d'un arbre de la dreta on posem una instal.lació natural, el ràpel en deixa en una badina on fins i tot hem de nedar, a partir d'aquí venen uns 500m de caminar per el riu, s'ha de dir que està força net de vegetació i al cap d'uns 20 minuts arribem a la capçalera del Salt dels Cups.Aquest és realment espectacular i més amb el cabal que porta avui, per fer el descens cal desgrimpar els 4 primers metres i arribem a sota un gran bloc, aquí hi ha dos parabolts al sostre que ens permeten realitzar un ràpel d'uns 15 metres fins a una badina intermitja, en aquesta badina hi ha la següent instal.lació amb dos parabolts per fer el ràpel final d'uns 10 metres, cal dir que nosaltres degut al bon nivell d'aigua hem pogut fer un salt en aquest últim ràpel, un cop superat ja tenim el torrent de la guitza finalitzat, s'ha de dir que avui estava preciós.
Seguim riu avall fins a trobar l'aiguabarreig amb el torrent de la bleda i uns metres més avall surt un camí a mà dreta que amb cordes fixes ens pujen al cim de la cinglera, aquest és el camí de retorn però nosaltres primer anem a trobar la capçalera de l'engorjat final del torrent de la bleda per fer el descens d'aquest.Un cop arribats aquí ens trobem amb un torrent amb molt més cabal que l'anterior, la instal.lació del primer ràpel sòn dos parabolts als quals s'arriba amb un passamà, aquest ràpel ens fica de ple en aquest magnífic engorjat que ja haviem baixat a principis d'aquest any però que avui va molt generòs d'aigua, fem tot l'engorjat i realitzem el descens del salt del cargol que ens deixa al final d'aquest barranc.
Sòn dos barrancs molt poc coneguts de la comarca de l'Anoia que si els pots realitzar amb aigua sòn totals, preciosos i segur que soprenen a qui si posi.
Descensos realitzats per Jairo, Anna i Xevi.

SALT DE TIRABOUS

Dissabte 5 de Març del 2011
Avui ens hem decidit a fer el descens d'aquesta majestuosa cascada del collsacabra, és tracta d'un salt de 90m que nosaltres hem fraccionat amb tres ràpels(25,15 i 50m).
Per arribar-hi em deixat al cotxe en una entrada que hi ha a la dreta de la carretera de L'esquirol a Tavertet aproximadament al km8, des d'aquí baixem al llit del riu primer per una pista que surt a mà dreta i desprès per on podem.
Un cops arribats a la riera del Nogué la seguim, aquesta fa alguns petits ressalts i petits gorgs abans d'arribar a la capçalera de la cascada.Aquí veiem la instal.lació a la dreta hidrogràfica, hi ha un passamà i dos químics amb anella, està molt ben instal.lat(cal dir que la instal.lació està penjada i cal bloquejar-se per poder sortir).El primer ràpel de 25 ens deixa a una gran lleixa on hi ha unes marques grogues, per aquí es podria marxar ja que es tracta d'un camí que voreja el cingle i passa per aquest punt.Per fer el segon ràpel localitzem un arbre que hi ha a la dreta on hi ha una instal.lació natural.Nosaltres baixem per aquest punt fent un ràpel de 15 fins a la següent lleixa on hi ha un arbust on hi ha la instal.lació del ràpel de 50(aquesta també és natural), aquest ràpel ja ens deixa sobre una cornisa un parell de metres per sobre de la gran badina de recepció, punt final d'aquest descens.
Cal dir que un cop a baix em vist que a mitja paret hi havia una instal.lació amb químics just en el punt per on baixa l'aigua, per tant el descens es pot fer també amb dos ràpels d'uns 45m cada un aprox., utilitzant la primera instal.lació i aquesta que em visualitzat, de totes maneres si baixa aigua és millor fer el descens per on l'hem fet nosaltres.
Un cop estem la cornisa de baix per fer el retorn vorajem la gran badina per la dreta i la creuem(em trobat una cabra morta en aquest punt), per l'altra banda de la riera pujem per un corriol al mig del bosc i anant a buscar la paret que pujant molt dret ens porta fins a les marques grogues que abans haviem vist, les seguim cap a la dreta tot rodejant el morró de l'abella,aquí es trobem un parell de passos compromesos, el primer el superem amb una corda fixa de nusos que hi ha instal.lada i el segon és un flanqueix molt aeri que es pot protegir amb una corda ja que hi ha un químic, un cop passat això ja arribem al camí que puja del sot de balà i amb uns 10 minuts amunt ens deixa al cotxe.
Magnífic descens que et posa les piles per la seva espectacularitat, abstenir-se persones amb por als ràpels llargs.
Descens realitzat per Jairo, Anna i Xevi.

ESTRETS DE LA RIERA DE CARME

Dissabte 26 de Febrer del 2011
Avui teniem ganes d'aigua i com que les temperatures eren bones ens n'hem anat cap a l'Anoia per fer el descens de la riera de carme.
Per accedir a aquesta cal anar fins al poble de Santa Càndia, travassem el poble amb el cotxe i continuem per la pista de terra que baixa fins a la riera, aparquem al costat de la riera, punt on sortirem quan acabem.Des d'aquí pujem uns metres per la pista per on hem baixat amb el cotxe i seguim una pista a l'esquerra que travessa una tanca.Anem seguint aquesta pista, passant per sobre una casa i creuant un torrent sec, la pista puja un xic i anem tenint la riera de carme a la nostra esquerra, quan la pista gira de cop seguim un caminet i l'anem seguint fins que suaument ens deixa al llit de la riera, en una zona rocosa on comença el descens.
El descens comença amb un tobogan que cal comprovar la recepció, avui estava amb condicions i l'hem pogut fer perfectament, llavors trobem una corda fixa que ens baixa fins a un pou, un cop comprovat tornem a pujar per la corda i fem el salt, aquest està molt junt amb el seguent, aquest segon per això cal vigilar ja que si saltes on hi ha la cascada d'aigua pots tocar i cal saltar des de la cornisa de l'esquerra.Una primera part molt interessant que continua amb varies zones on podem fer salts des d'una banda i altra, això si cal comprovar-ho tot previament ja que l'aigua és força torba(degut al fang que hi ha al fons) i no és veu a simple vista.S'ha de dir que nosaltres fem 2 ràpels un primer de 4 metres i un altre de 9, un cop fet el ràpel de 9 arribem a una badina preciosa en forma d'olla, aquí es pot saltar des de l'esquerra i des de la dreta, sòn salts de 9 metres que tenen una recepció molt bona ja que la badina és molt fonda(nosaltres fem primer el de l'esquerra i llavors grimpem per tornar a saltar per la dreta).Per acabar ens queda un salt de 6 metres de de la dreta molt bonic i dos tobogans.Continuem per la riera fins arribar al cotxe.
Avui ens hem tret les ganes de saltar, ja que ens n'hem fet un tip, cal destacar que molts salts es poden repetir ja que es pot grimpar per algun punt.Un descens fantàstic!
Descens realitzat per Joan, Jairo i Xevi.